Jaume Funes

Immersió a l’Institut*

* Article publicat per Jaume Funes al Suplement ARA Criatures (Diari ARA), el 27 de setembre de 2014.

La Marta va abandonant a poc a poc la seva infantesa. És el seu primer any d’institut. Era un inici il·lusionat, ple d’incògnites atractives. Entrava en un altre món diferent del de la seva escola de sempre. Els pares m’expliquen com la felicitat pel nou món sembla apagar-se a poc a poc, com si no fos allò que esperava o com si aparegués l’angoixa pel desconegut i inesperat. Comenten que la presència a la seva classe d’uns quants repetidors un xic durs pot haver estat un dels detonants. L’estrena (escola, classe, temps vital) queda enterbolida per inesperats inconvenients.

No sempre prestem atenció a les transicions, a les transformacions evolutives que requereixen temps i no encaixen amb les ruptures que provoca el sistema escolar. Deixar de ser nen o nena i passar (físicament, emocionalment i socialment) a ser adolescent requereix el seu temps, els seus dols, descobriments i progressives experimentacions.

Però l’institut ve a proposar una ruptura total, un món que ha de descobrir-se per immersió. Una nova organització, un academicisme diferent, una orfandat d’adults a qui recórrer. Tanmateix, atendre adequadament els temps de canvi fa més possible adolescències en positiu i escolaritzacions menys conflictives quan tot et tenyeix d’adolescència.

Nova etapa

Els desconcerts de la Marta no tenen a veure exactament i totalment amb els repetidors, però hem de tenir clar que primer de secundària és un curs per acomodar de manera acollidora, per ajudar a descobrir noves formes d’aprendre de la mateixa manera que s’ajuda a acceptar les noves maneres de ser i es dóna suport a la conquesta progressiva de la nova autonomia. Els pares i mares han de descobrir, en bona relació amb el tutor, que el seu fill ni s’espatlla ni canvia perquè ha canviat d’escola, sinó perquè entra progressivament en una nova etapa evolutiva, que requerirà noves formes d’educar.

Malgrat el que diguin les lleis que fan tornar l’escola d’abans, primer d’ESO no és, no pot ser, un curs escolar com un altre qualsevol. És el temps inicial d’un cicle de dos o tres anys, d’un període d’acompanyament educatiu. Una porta d’entrada que hauria de ser flexible i mai un punt per quedar-s’hi per no haver aprovat o per haver assajat si pot guanyar la batalla amb l’institut. Un curs rebedor mai és un curs per repetir i fer de veterà amb els que hi arriben.

Anuncis