ètica

Ètica, legalitat i acció social

Darrerament he hagut de sentir que determinades decisions, que han tingut unes conseqüències tràgiques, i han provocat -i encara provoquen- un patiment indescriptible a algun infant, s’han pres sota el paraigües de la ètica.

“Vam prendre aquella decisió perquè el que plantejaveu no ens semblava ètic”.

I malgrat un pugui estar d’acord en part d’aquesta contrarietat, només cal tenir una mínima base de formació en ètica aplicada per resoldre aquest tema d’una manera molt ràpida.

  1. Els dilemes ètics tenen lloc quan hi ha dos valors que entren en conflicte, i per tant se’n deriven dues decisions o accions divergents.
  2. En aquests casos, cal fer una ponderació dels valors en conflicte per arribar a una proposta extrema o intermitja.
  3. En aquells casos en que una de les opcions o alternatives compleix la llei, i l’altra no, el conflicte ètic no és tal, en tant cap decisió pot anar en contra del que queda recollit en l’ordenament jurídic, tampoc en l’àmbit de l’acció social.
  4. Això vol dir que quan hi ha un conflicte de valors, però un d’ells deriva en una decisió que porta a incomplir la llei, automàticament queda invalidat el conflicte, i cal decantar-se pel valor (o decisió) que fa complir la llei.

 

Fins aquí, sembla fàcil. Donem una volta més.

En determinades situacions es poden produir casos en que l’incompliment d’una normativa determinada es faci pel correcte compliment d’una llei de rang superior (en el cas que us comento, la LDOIA 14/2010 dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència, o fins i tot la Convenció dels Drets dels Infants).

En aquests casos, l’ètica orienta a actuar en una doble direcció.

  1. Actuar d’acord al complement de l’ordenament jurídic de major rang, encara que impliqui desatendre altres lleis o normatives de menor rang.
  2. Denunciar i posar en coneixement que el compliment de la normativa, directriu o llei de menor rang entra en contradicció amb una de major rang, i treballar perquè es resolgui.

Alguns estem clarament compromesos a treballar en aquesta direcció, malgrat estiguem pagant un elevadíssim preu per fer-ho.

Des de l’ètica aplicada, no seria correcta, per incompleta, qualsevol opció intermitja; això és:

a) incomplir la normativa (generant conflicte ètic) en aplicació d’un ordre legal superior, però no denunciar o fer el possible per revertir la situació d’incompliment de la llei de major rang.

b) o bé, denunciar i posar en coneixement la contradicció existent entre una norma de rang superior i la directriu establerta, sense actuar en coherència al que estableix la llei de major rang.

A més, si més enllà del compliment de la orientació ètica, existeix una fonamentació tècnica que va en la mateixa direcció, i que fets posteriors han constatat com a encertada, la solució encara adquireix més pes.

Cal dir que casos similars (i alguns aspectes d’aquest mateix cas) es van tractar en el marc de l’Espai de Reflexió Ètica en Serveis Socials que jo mateix vaig presidir durant alguns anys, sota la supervisió i acompanyament d’en Joan Canimas, o la mateixa Begoña Román, Presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya.