estiu

Ens veiem al setembre*

* Article publicat per Jaume Funes al Suplement ARA Criatures (Diari ARA), el 2 d’agost de 2014.

L’editorial m’apressa perquè acabi el llibre Cal fer deures? En realitat jo vaig escrivint pàgines sobre “famílies que ajuden a aprendre”. Entre els exemples que cerco hi ha els que tenen a veure amb els deures de vacances. Un bon educador de menors, David Román, m’envia el seu cas: ha de convèncer un noi d’onze anys -i història difícil- sobre com és d’apassionant fer el resum de 150 pàgines de temes diversos i 283 pàgines d’exercicis, així com estudiar per examinar-se al setembre. Un tutor de secundària m’explica la visita indignada d’una mare: “M’heu fotut l’estiu, suspenent el meu fill de dos matèries, la tecnologia i la plàstica”.

Llegeixo als diaris que l’Ajuntament de Barcelona torna a posar en marxa un servei de suport per als estudiants de secundària que han de preparar els exàmens de setembre. Està pensat per ajudar els que tenen poc suport a casa, però una de les responsables em fa saber que l’any passat va servir perquè les famílies de “Sarrià” s’estalviessin l’acadèmia.

Tornar a les essències

Una de les obsessions dels responsables actuals de l’escola ha estat tornar a les essències ( back to basics ), i així van recuperar els exàmens de setembre. Si volen passar de curs, diuen, han d’aprovar. L’estiu hi és per fer el que no s’ha fet durant el curs. Si les famílies no poden és igual, ja se n’ocuparan els ajuntaments. Algunes, fins i tot, agraeixen que els seus mandrosos adolescents tinguin alguna cosa a fer. Les que pateixen les dificultats comproven que ni a les vacances desconnecten d’obligacions escolars. L’estudiant que va acabar el curs odiant l’escola acumula raons per tenir mal rotllo davant d’encàrrecs estiuencs odiosos.

¿Es tracta només de deixar passar l’estiu? No. El setembre hauria de ser el mes per tornar a començar, i no per passar primer comptes dels desastres anteriors. En acomiadar i en rebre un alumne, la primera preocupació és convence’l que encara no té sentit tirar la tovallola, que l’escola segueix sent el seu lloc. També li hem de fer veure que no tot és culpa de l’escola sinó que potser hi podria posar de part seva. Així, potser hi ha alguna cosa que valgui la pena estudiar a l’estiu, ni que sigui copiar les metàfores dels clàssics per lligar millor. Potser l’estiu hi és per descobrir allò que no saben i val la pena aprendre. Si més no, el tutor recorda a l’adolescent que acomiada el dret dels seus pares (no seu) a descansar d’escola a l’estiu.