Adolescents amb trastorns de conducta, o adolescents que ens trastornen la conducta?

L’escola em té mania; Ells no m’entenen… Quantes vegades qui ens dediquem a això d’atendre infàncies i adolescències difícils o ferides haurem sentit afirmacions d’aquesta mena. Excuses de mal estudiant, diran uns; però al darrera de les quals hi pot haver alguna altra cosa.

Les lectures d’un adolescent sovint no s’ajusten del tot a la realitat que podríem interpretar els adults. Així, quan afirma que el tenen mania potser caldrà, a banda de sentir-lo, escoltar-lo. Fer un esforç en entendre el seu llenguatge, apropar-nos a la seva interpretació de la realitat.

Potser en aquest no m’entenen, o fins i tot en el que es fotin, tot m’és igual! està volent dir que no se sent entès, comprés, escoltat o acompanyat. Que  està perdut, desanimat o confós, i que sent que l’adult que té amb ell no és capaç de connectar-lo amb quelcom de lo social, en un llenguatge comú. Que sent que l’adult que està amb ell, està al seu davant i no al seu costat.

No hi ha una única adolescència, sinó maneres singulars de viure-la. Els qui treballen a les aules han de recordar que educar va més enllà de transmetre un saber. Necessita d’entendre l’altre. Comprendre que potser en aquests moments els seus interessos no passin per les matemàtiques o per la física. Que té il·lusions, inquietuds, però també preocupacions.

Acceptar com a normal que no tots els estudiants estan en un bon moment per apropar-se al saber, per concentrar-se, per pensar en equacions, literatura o història; perquè la seva pròpia història, la present, l’actual, els atrapa moltes vegades sense que ells l’hagin triada.TDAH Y TRASTORNOS DE CONDUCTA

Així, potser caldrà estar atents a les noves i emergents formes de malestar. Tenir una mirada oberta al perquè no estudia, al què li passa pel cap. Transmetre-li que sí que ens importa que l’ha deixat la novia, que se sent lletja, que a casa les coses no van bé, o que no sap què fer amb la seva vida. Estar receptius per a que ens expliqui que el pare fa 4 anys que és a l’atur, que s’ha de comprar la roba al Carrefour, o que tothom té l’Smartphone de moda excepte ell.

Hom podria pensar que aquestes situacions són exclusives de les zones empobrides, situant la qüestió en paràmetres econòmics. No és cert. Caldrà allunyar-se de visions reduccionistes d’adolescències problemàtiques. Pensar que als barris rics els adolescents no pateixen ni van perduts, és pensar en la felicitat en termes purament econòmics.

En les aules aquesta qüestió pren formes cada cop més preocupants. Malestars que deriven situacions de fracàs escolar, d’absentisme o de conductes disruptives.

Alteracions de la conducta, en diuen. Un calaix de sastre que ho aguantat tot. Una sort d’etiqueta que permet incloure a tots aquells que s’allunyen del que s’ha de fer. Estudiar, ser bons nois, portar-se bé.

Caldria preguntar-se si es tracta d’alteracions de conducta o de conductes alterades. O més encara. Caldria pensar si en realitat es tracta de nois que ens alteren la conducta; que ens confronten amb el nostre no saber. Que assenyalen una falta en la nostra pràctica educativa.

En educació es parla molt de responsabilitat. De nois que no es fan càrrec del que s’haurien de fer càrrec. Però massa freqüentment ens oblidem de la responsabilitat dels adults. Nosaltres ho fem bé, són ells que no volen, s’afirma sovint. Cal passar del no vol fer res al no sé com motivar-lo; i del és un noi impossible al no sé com apropar-me.

Sovint se situa la qüestió en la falta de recursos. I és cert, això no ajuda. Però també té molt a veure amb la posició de l’adult. Amb la seva capacitat d’escoltar, la seva capacitat de crear respostes úniques a necessitats singulars. De ser creatius; de pensar com fer perquè vulgui estar aquí; què li ofereixo i com li ofereixo.

No hem d’oblidar que els qui ens dediquem a això d’educar, ja sigui a les aules o fóra d’elles, tenim l’encàrrec i el compromís d’apropar el món a aquestes generacions que arriben. Suscitar en elles quelcom del desig. El desig per saber, i el desig per ser.

Potser hem de deixar de preocupar-nos tant pel que no es pot fer, i començar a pensar i a ocupar-nos més en el que sí es pot.

Alguns d’aquests nois fa temps que ens esperen…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s